TASCA 6

La vida del monjo

La vida d'un monjo en l'Edat Mitjana es centrava sobretot en la pregària i l'observança religiosa. Des del primer servei del dia a les últimes oracions de la nit, cada període de 24 hores seguia el mateixpatró. L'única vegada que es trencava aquesta rutina era quan l'església celebrava el que esconeixen com els temps forts, com la Pasqua o el Nadal. En aquest moment, els monjos es podienpermetre luxes com menjar carn i beure cervesa.
 
El dia del monjo medieval començava abans de l'alba, amb les matines, el primer servei del dia, al voltant de les 02.00 de la matinada. Els monjos abandonaven els seus dormitoris i, enllumenats ambespelmes, baixaven les escales per entrar a l'església a les fosques a celebrar el primer servei del dia. Després, podien tornar al llit a descansar, fins al nou servei, just a l'alba, després d'un simpleesmorzar de pa. A les 09.00 hores es celebrava el tercer servei religiós.
 
Els monjos es reunien cada dia a la Sala Capitular per discutir els assumptes interns, incloses lesqüestions de disciplina, els problemes en el monestir i les notícies del món exterior que afectaven la comunitat, com ara la mort d'un rei. Després sortien a menjar, cosa que feien sentint algun passatgede la Bíblia.

La Sexta era el servei principal del dia, al migdia, a la qual seguia un temps per a l'estudi privat i la contemplació. Als monjos se'ls dissuadia de tenir excessives activitats socials, de manera quepassaven bona part del seu temps lliure resant o meditant. El servei de Nonas es recitava a les15.00 hores.

Per al final del dia es deixaven els serveis de Vespres, per la tarda, i les Completes per al final de lajornada. Cadascun d'aquests serveis s'acompanyava del cant dels monjos, i després de lesoracions, els monjos es retiraven aviat al llit, a punt per començar un altre dia d'oració i contemplació en matines, set hores més tard. Pel que fa a les 19.00 hores es retiraven a dormir.

 Cadascun d'aquests serveis religiosos tenia les seves pròpies oracions i himnes, que es repeteixendia rere dia, variant només els dies de festa religiosa. Per això qualsevol monjo pogués recitar de memòria un salm, o algun passatge de la Bíblia.

A més de l'oració, el tipus de treball que realitzaven els monjos en un monestir depenia dels seuspropis recursos i l'ordre religiosa a la qual pertanyi el monestir. Al principi, fins al segle XI, elsmonjos de l'Ordre Cistercenc feien els treballs de forma manual, d'acord amb les regles de Sant Benet.

Això significava que tots els membres de la comunitat, llevat dels malalts i ancians, havien de dur aterme les seves tasques a la terra, incloent-hi la collita i la sembra, la cura dels animals del monestir, elaborant la cervesa o treballant a la cuina .

Més tard, l'ordre va començar a dependre dels laics per dur a terme el treball manual, de manera que els monjos tenien més temps per a la pregària i la contemplació. Algunes d'aquestes hores de treballmanual es van substituir per treballs d'escriptori o en la infermeria del monestir. En tot cas, semprees respectava que el treball fos encaminat a dur a terme l'ideal monàstic de pobresa, obediència icastedat.