TASCA 4

Esglèsia Santa Maria del Mar

Història de Santa Maria del Mar

La història de Santa Maria del Mar, és una història lligada al poble de la ciutat de Barcelona. Poc després de l’arribada del cristianisme a la colònia romana de Barcino, l’actual Barcelona, nasqué una petita comunitat cristiana prop del mar, fora muralles. En aquest lloc va existir una necròpolis cristiana on fou enterrada la màrtir Santa Eulàlia l’any 303. Aquest podria ser el lloc d’una primera capella que, al principi, se’n va dir Santa Maria de les Arenes, que es va anant ampliant. Hi ha constància de que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar . La seva restauració en aquests darrers anys ha posat més de relleu que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar .

Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement, en el barri que ara anomenem de ‘La Ribera’ i, en aquell temps, Vilanova del Mar, hi havia construcció de naus, importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l’època, com encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada on vivien els rics comerciants i els nobles. Aquest progrés material i la pietat pròpia de l’època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l’anterior. Les autoritats eclesiàstiques van recolzar la iniciativa, els comerciants van aportar diners i el rei Pere III va donar el seu permís per extreure pedra i dedicar-la a la construcció de la basílica.

Art i vitralls superiors de Santa Maria del Mar

1 La rosassa del 1459 és obra dels mestres Pere Joan i Andreu Escuder, amb cristalls fabricats per Antoni Lunyi de Tolosa de Llenguadoc. Els altres vitralls i ulls de bou es van anar construint a través del temps i segons les disponibilitats econòmiques.

2 El vitrall del Juí -Judici Final- fou realitzat per Sendrius Desmasnes d’Avinyó de Provença el 1474.

3 El vitrall de la font d’aigua viva, d’autor anònim, és del 1648.

4 Els de Pentecostès i el Sant Sopar són de l’any 1711 i el seu autor és Francesc Saladrigas.

5 L’any 1718, Eloi Arrufó va dissenyar els dos vitralls amb apòstols.

6 Els de la palmera, el xiprer i l’al·legoria eucarística, situats a la part superior, darrera l’altar major són obra d’Hipòlit Campmajó, l’any 1790.

7 Els dels quatre profetes són obra d’Eudald Ramon Amigó, l’any 1878.

8 Els de l’Anunciació i el Desposori de la Mare de Déu foren dibuixats per Lluís Masriera el 1924.
El de les capelles laterals són posteriors al 1939.

9 El més recent, al costat de la porta de la sagristia, és obra de José Fernández Castrillo i fou posat l’any 1995 per a commemorar els Jocs Olímpics de 1992.

Art a l’altar major i la cripta de Santa Maria del Mar

L’any 1965 es va retirar el que restava de l’anterior altar barroc i se’n va fer un de més adient a una escultura gòtica de la Mare de Déu, ara amb un vaixell als seus peus, provinent de la porta de Santa Maria del Mar.

Aprofitant aquell moment, es feren unes excavacions que donaren com a resultat la descoberta d’una necròpolis de l’època romana. En el buit que deixà la terra extreta s’hi va construir una cripta, on des del 2000 es guarda la memòria de Sant Cugat del Rec.