TASCA 6

La vida del monjo

La vida d'un monjo en l'Edat Mitjana es centrava sobretot en la pregària i l'observança religiosa. Des del primer servei del dia a les últimes oracions de la nit, cada període de 24 hores seguia el mateixpatró. L'única vegada que es trencava aquesta rutina era quan l'església celebrava el que esconeixen com els temps forts, com la Pasqua o el Nadal. En aquest moment, els monjos es podienpermetre luxes com menjar carn i beure cervesa.
 
El dia del monjo medieval començava abans de l'alba, amb les matines, el primer servei del dia, al voltant de les 02.00 de la matinada. Els monjos abandonaven els seus dormitoris i, enllumenats ambespelmes, baixaven les escales per entrar a l'església a les fosques a celebrar el primer servei del dia. Després, podien tornar al llit a descansar, fins al nou servei, just a l'alba, després d'un simpleesmorzar de pa. A les 09.00 hores es celebrava el tercer servei religiós.
 
Els monjos es reunien cada dia a la Sala Capitular per discutir els assumptes interns, incloses lesqüestions de disciplina, els problemes en el monestir i les notícies del món exterior que afectaven la comunitat, com ara la mort d'un rei. Després sortien a menjar, cosa que feien sentint algun passatgede la Bíblia.

La Sexta era el servei principal del dia, al migdia, a la qual seguia un temps per a l'estudi privat i la contemplació. Als monjos se'ls dissuadia de tenir excessives activitats socials, de manera quepassaven bona part del seu temps lliure resant o meditant. El servei de Nonas es recitava a les15.00 hores.

Per al final del dia es deixaven els serveis de Vespres, per la tarda, i les Completes per al final de lajornada. Cadascun d'aquests serveis s'acompanyava del cant dels monjos, i després de lesoracions, els monjos es retiraven aviat al llit, a punt per començar un altre dia d'oració i contemplació en matines, set hores més tard. Pel que fa a les 19.00 hores es retiraven a dormir.

 Cadascun d'aquests serveis religiosos tenia les seves pròpies oracions i himnes, que es repeteixendia rere dia, variant només els dies de festa religiosa. Per això qualsevol monjo pogués recitar de memòria un salm, o algun passatge de la Bíblia.

A més de l'oració, el tipus de treball que realitzaven els monjos en un monestir depenia dels seuspropis recursos i l'ordre religiosa a la qual pertanyi el monestir. Al principi, fins al segle XI, elsmonjos de l'Ordre Cistercenc feien els treballs de forma manual, d'acord amb les regles de Sant Benet.

Això significava que tots els membres de la comunitat, llevat dels malalts i ancians, havien de dur aterme les seves tasques a la terra, incloent-hi la collita i la sembra, la cura dels animals del monestir, elaborant la cervesa o treballant a la cuina .

Més tard, l'ordre va començar a dependre dels laics per dur a terme el treball manual, de manera que els monjos tenien més temps per a la pregària i la contemplació. Algunes d'aquestes hores de treballmanual es van substituir per treballs d'escriptori o en la infermeria del monestir. En tot cas, semprees respectava que el treball fos encaminat a dur a terme l'ideal monàstic de pobresa, obediència icastedat. 
 

TASCA 5

Quin ofici es?

Cavaller

Com són els seus tallers?

No en tenien, ja que el seu ofici es realitzava en un camp de batalla

Eren guerrers a cavall de l'Europa medieval que servien al rei o a un altre senyor feudal com retribució habitual per la tinència d'una parcel·la de terres, encara que també per diners, com tropa mercenària. El cavaller era generalment un home noble, que havent servit al patge i escuder, després l'ascendien amb cerimònia els seus superiors al rang de cavaller. Durant la cerimònia l'aspirant acostumava a prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir als indefensos. Després del segle XV, el títol de cavaller s'atorgà als civils en recompensa pels serveis públics.

A tots els països que acostumen a concedir el títol de cavaller, constitueix un honor atorgat pel monarca tant a homes com a dones, en reconeixement d'un notori mèrit personal, i mitjançant l'acord d'un orde de cavalleria. El títol sir o dame s'avantposa al nom, rere el qual col·loquen les inicials de l'orde de cavalleria.

Els cavallers havien jurat morir per la fe cristiana, pel seu senyor i per la seva terra. Si es declarava una guerra, hi acudien amb les seves cotes de malla, llances i pesades espases, que en lloc de tallar trencaven ossos i esquinçaven músculs i lligaments. L'assalt a un castell ocupava unes cent persones entre defensors i atacants. Arran de la lluita contra els infidels, es creia que es podia arribar a ser sant servint amb les armes. Això va dur a la sacralització de la cerimònia d'armar cavaller i a la creació d'un cristianisme de guerra, del qual en sorgiran els templers.

TASCA 4

Esglèsia Santa Maria del Mar

Història de Santa Maria del Mar

La història de Santa Maria del Mar, és una història lligada al poble de la ciutat de Barcelona. Poc després de l’arribada del cristianisme a la colònia romana de Barcino, l’actual Barcelona, nasqué una petita comunitat cristiana prop del mar, fora muralles. En aquest lloc va existir una necròpolis cristiana on fou enterrada la màrtir Santa Eulàlia l’any 303. Aquest podria ser el lloc d’una primera capella que, al principi, se’n va dir Santa Maria de les Arenes, que es va anant ampliant. Hi ha constància de que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar . La seva restauració en aquests darrers anys ha posat més de relleu que a la fi del segle VII el temple existent ja portava el nom de la Parròquia de Santa Maria del Mar .

Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement, en el barri que ara anomenem de ‘La Ribera’ i, en aquell temps, Vilanova del Mar, hi havia construcció de naus, importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l’època, com encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada on vivien els rics comerciants i els nobles. Aquest progrés material i la pietat pròpia de l’època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l’anterior. Les autoritats eclesiàstiques van recolzar la iniciativa, els comerciants van aportar diners i el rei Pere III va donar el seu permís per extreure pedra i dedicar-la a la construcció de la basílica.

Art i vitralls superiors de Santa Maria del Mar

1 La rosassa del 1459 és obra dels mestres Pere Joan i Andreu Escuder, amb cristalls fabricats per Antoni Lunyi de Tolosa de Llenguadoc. Els altres vitralls i ulls de bou es van anar construint a través del temps i segons les disponibilitats econòmiques.

2 El vitrall del Juí -Judici Final- fou realitzat per Sendrius Desmasnes d’Avinyó de Provença el 1474.

3 El vitrall de la font d’aigua viva, d’autor anònim, és del 1648.

4 Els de Pentecostès i el Sant Sopar són de l’any 1711 i el seu autor és Francesc Saladrigas.

5 L’any 1718, Eloi Arrufó va dissenyar els dos vitralls amb apòstols.

6 Els de la palmera, el xiprer i l’al·legoria eucarística, situats a la part superior, darrera l’altar major són obra d’Hipòlit Campmajó, l’any 1790.

7 Els dels quatre profetes són obra d’Eudald Ramon Amigó, l’any 1878.

8 Els de l’Anunciació i el Desposori de la Mare de Déu foren dibuixats per Lluís Masriera el 1924.
El de les capelles laterals són posteriors al 1939.

9 El més recent, al costat de la porta de la sagristia, és obra de José Fernández Castrillo i fou posat l’any 1995 per a commemorar els Jocs Olímpics de 1992.

Art a l’altar major i la cripta de Santa Maria del Mar

L’any 1965 es va retirar el que restava de l’anterior altar barroc i se’n va fer un de més adient a una escultura gòtica de la Mare de Déu, ara amb un vaixell als seus peus, provinent de la porta de Santa Maria del Mar.

Aprofitant aquell moment, es feren unes excavacions que donaren com a resultat la descoberta d’una necròpolis de l’època romana. En el buit que deixà la terra extreta s’hi va construir una cripta, on des del 2000 es guarda la memòria de Sant Cugat del Rec.

TASCA 2

Pelicula destí d'un cavaller

Destí d'un cavaller  és una pel·lícula d'aventures ambientada a l'edat mitjana estrenada el 2001, escrita, produïda i dirigida per Brian Helgeland.

Argument

En un torneig de justes disputat durant el segle XIV a Europa, els escuders William Thatcher, Roland i Wat descobreixen que el seu senyor, Sir Ector, ha mort. Al cavaller només li restava acabar un combat per proclamar-se guanyador de la competició. Sense diners, William es posa l'armadura d'Ector i es fa passar per ell, guanyant el torneig i rebent el premi.

Tot i que només els nobles poden participar en aquestes competicions, William decideix seguir amb la farsa i aconseguir més victòries- Roland i Wat volen repartir-se el premi i marxar, però William els convenç perquè es quedin amb ells i l'ajudin a entrenar-se. De camí cap al seu primer torneig, a Rouen, els tres companys es troben amb Geoffrey Chaucer, que també està en banca rota, i accedeix a falsificar una carta nobiliària; aquest acte permet a William fer-se passar per "Sir Ulrich von Liechtenstein", de Gelderland. Abans de començar el torneig, William es troba amb Simon l'Invocador i Peter el Perdonador: Chaucer té un problema amb el joc i ell, com a senyor seu, ha de pagar-ne el deute. William exigeix l'alliberament de Chaucer prometent pagar posteriorment.

Durant el torneig, l'armadura de William pateix desperfectes. Després de consultar amb diferents ferrers, que es neguen a reparar-la sense cobrar l'obra immediatament, acudeix a Kate, una ferrera qui accedeix a fer-ho sense cobrar amb la condició que la portin fins a París. En les justes, William combat amb Sir Thomas Colville, que es retira al quedar ferit en l'encontre, després que el protagonista accedeixi a deixar el combat en empat perquè el seu rial no perdi l'honor. L'embat és observat per Jocelyn, una jove noble per la qual William sent una poderosa atracció, i el Comte Adhemar, rival seu tant en les justes com en l'amor de Jocelyn. En l'últim combat, Adhemar derrota a William.

Kate s'uneix a l'equip de William i forja una nova armadura pel cavaller. En el següent torneig, Adhemar i William s'han d'enfrontar amb Sir Thomas Colville, però descobreixen que es tracta d'Eduard de Woodstock, el Príncep negre de Gal·les. Adhemar decideix retirat-se, però William segueix amb l'enfrontament, adreçant-se posteriorment al príncep amb el seu nom, guanyant-se així el respecte d'Eduard.

Més endavant Adhemar és cridat a files, permetent així a William guanyar un llarg seguit de torneigs en la seva absència. A més, el jove anglès demostra el seu amor per Jocelyn quan es deixa perdre expressament diversos envits a petició de la noia (contrastant així amb tots els cavallers que havien promès vèncer en nom seu) i, posteriorment, just abans de quedar eliminat, guanya el torneig en el seu nom.

El grup viatja a Londres per disputar el Campionat mundial, on viu el pare de William, a qui fa 12 anys que no veu. El protagonista havia marxat amb Sir Ector percanviar la seva estrella i aprendre a ser un cavaller. Adhemar, que també havia anat a Londres per participar en la competició, descobreix el pare de William i el denuncia a les autoritats, que detenen al protagonista abans de disputar la final.

William acaba en una picota, per escarni públic, però és defensat pels seus companys de l'agressivitat de la multitud. Quan sembla que la situació acabarà malament, el príncep Eduard es descobreix, meravellat per l'amistat dels companys de William, així com pel seu honor, totes dues qualitats que defineixen als bons cavallers. Per aquests motius, Eduard anuncia, sense cap dubte, que William descendeix d'un llinatge reial i el nomena cavaller, passant a ser Sir William.

William torna al torneig per disputar la final contra Adhemar; aquest, en un acte il·legal, canvia les seves llances per unes acabades amb punta, fet que provoca en el primer xoc una ferida a William. En el segon assalt, William no pot mantenir la llança enlaire i li cau abans de trobar-se amb el seu rival. En l'última envestida, William perd per dos punts a zero i no pot mantenir la llança. Així, demana a Walt que li lligui al braç, mentre Chaucer distreu al públic per guanya temps. És llavors quan Jocelyn apareix a l'estadi acompanyada del pare de William. Animat per aquest nou suport, William aconsegueix descavalcar a Adhemar, proclamant.se així vencedor del torneig.

TASCA 1

En l'edat mitja hi havia alguns costums socials com ara anar a les justes i combats, si tenies un bon estat social competies i si no feies d'espectador. Vivien del que caçaven i cultivaven i la beguda més normal era el vi. La gent del poble, sobretot,els camperols vestien roba bàsica, els nobles de roba amb més calitat que la dels altres. Els cavallers portaven armadures de ferroo metall per protegir-se.

Abaix de la piràmide estaven els camperols, esclaus, servents i joglars. Després es situaven els cavallers i la noblesa baixa. Més amunt estaven el clergat, senyors feudals i el papa o esglèsia catòlica. A dalt de tot trobem el rei que gobernava el castell i el poble.

L'europa medieval es divideix en dos grans períodes de temps, l'alta i baixa edat mitjana. L'alta edat mitjana era  una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'imperi romà fins a l'any 1000. La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat                   

moderna (el Renaixement). Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social, els comuns especialment a Itàlia i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i Espanya. La pesta negra va reduir la població a la meitat.

Entre el poble i el rei es formaven varies aliances o pactes. Un dels pactes més comuns eren els seguents:

Obligacions del feu: 

-Ser fidel al monarca

-Aconsellar al rei

-Prestar ajut militar

Obligacions del rei:

-Donar ajuda militar

-Defensar-lo en els judicis